A mode d’introducció

Historieta gràfica, còmic, tebeo, … són multitud els noms que al llarg de la història s’han emprat per a nomenar la sèrie de vinyetes amb il·lustracions i altres elements gràfics publicats amb major o menor extensió i generalment auto conclusiu.

Historieta gràfica, còmic, tebeo, … són multitud els noms que al llarg de la història s’han emprat per a nomenar la sèrie de vinyetes amb il·lustracions i altres elements gràfics publicats amb major o menor extensió i generalment auto conclusiu.

L’origen d’aquesta forma d’expressió és incert, malgrat que podríem dir que l’home ha usat des de sempre seqüències d’imatges amb il·lustracions i textos per a comunicar-se, per exemple, en les històries de les parets de les cavernes, els jeroglífics egipcis o les xicotetes històries contades en els estri (utensili) greco-romanes.

Formats expansius que van definint-se i encaixant-se en el sistema de vinyeta amb l’arribada de l’Edat mitjana i la necessitat de narrar visualment les històries bíbliques d’una forma didàctica i accessible a un públic majoritàriament analfabet (els grans retaules de les catedrals europees més importants o els mosaics de Ravenna són bons exemples). Per a arribar per fi a l’explosió gràfica que es produeix en el segle XIX marcada per la Revolució Industrial, precursora dels anys i el boom que hauria de venir posteriorment.

Es considera que el primer còmic modern és The Yellow Kid, publicació de 1895 on podem llegir textos emmarcats en el batí groc del protagonista, i que més tard evolucionarien cap a un dels senyals d’identitat d’aquest gènere: els entrepans on comptar les historietes.

Popularitzats en els últims 60 anys, els formats emprats han sigut també molt variats. Des de les vinyetes publicades en els periòdics de major tirada, compilats més tard en quadern o revistes, els còmics amb una extensió mitjana fins a les publicacions majors en format lliure, denominades ja novel·les gràfiques tant per la seua extensió com pel desenvolupament dels seus arguments.

Pels seus dissenys pogueren semblar destinats al públic infantil: els TBO espanyols, les creacions d’Ibáñez o les vinyetes de Schulz o Quino… No obstant això, el concepte de novel·la gràfica ha superat aquesta visió infantil per a arribar a un públic adult que demanda major diversitat d’estils i formats, com, per exemple, els manga per a adults japonesos, les sèries nord-americanes com, per exemple, Sandman o Watchmen. Ben conegudes són també la tipologia de superherois, com Marvel, o la dels àlbums, destacant la franc-belga amb exemples com Tintin o Astérix el Gal, o la mítica sèrie del Curt Maltès, un altre dels exponents del còmic europeu contemporani.

Són infinitat els historietistes que han revolucionat aquest denominat “novè art”, destacant per la seua evolució i el seu estudi constant, el nord-americà Will Eisner, que va encunyar el terme narració gràfica.

La crítica política, la sàtira, l’humor… maneres de comptar i arribar al públic a través d’una evolució en la narrativa: el dibuix, el guió, la composició, tot ajuda a dotar a la història d’un sentit narratiu.

 

Un any de còmic a BIBCRAIGANDIA

A la Biblioteca del Campus de Gandia iniciem l’any 2022 amb una entrada al bloc al voltant del còmic.
Volem donar-li una entitat, un lloc més que merescut entre la nostra col·lecció i al mateix temps una divulgació de tots els títols que tenim a la planta primera de la biblioteca, així com material de referència per al seu estudi i coneixement.

La col·lecció de còmic està des de sempre junt a la resta de títols de literatura a l’armari 0-32 de la primera planta de la Biblioteca CRAI del Campus de Gandia, però enguany hem decidit separar-la i la trobaràs també a la planta primera però reunida, tota junta, en unes noves prestatgeries i amb una etiqueta que la diferencia de la resta de la col·lecció de literatura, junt al teixell.

L’objectiu no és altre que facilitar la seua visibilitat i distingir-la al temps que dotar-li el seu valor cultural.

També volem que gaudisques d’algun que altre exemplar en l’exposició que es presenta a l’entrada de la biblioteca: una MOSTRA d’espai del còmic amb títols que són de referència tant si eres principiant com gran aficionat.

VINE I EMPORTA-TE’L EN PRÉSTEC!!

Però a les Biblioteques de la Universitat Politècnica hi podem accedir a gran quantitat de títols i molt de material si usem el nostre POLIBUSCADOR.UPV.ES i és a través d’ell en COL·LECCIONS on el posarem a l’abast tota mena de material per a fer rellevant la importància del còmic i la historieta gràfica.

Un grapat de raons justifiquen la presència de còmic en la Biblioteca Universitària (Gallo León, J.P, 2017): estudi del gènere en sí mateix, pels seus valors artístics i literaris, estudi de la cultura popular com a reflex de la seua producció, aprenentatge de tècniques de disseny gràfic i i·lustració, etc. Tanmateix hi podem afegir raons extres de les purament acadèmiques: per atraure lectors, per a l’oci i fins i tot per a la formació en competències visuals a l’enllaçar dibuix i paraula.

Ací al Campus de Gandia és especialment recomanable per a estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual, en assignatures com: Introduc. al Guion: Guión Técnico y Storyboard

Per a presentar la selecció s’han fet unes categories segons tipus de material

• PEL·LÍCULES I CÒMICS
• CÒMICS I HISTORIETES GRÀFIQUES
• ESTUDIS SOBRE EL CÒMIC
• REVISTES ELECTRÒNIQUES I CÒMIC

PEL·LICULES I CÒMICS

Adaptacions cinematográfiques de cómics donen vida a històries de superherois, o també tebeos que han estat portats a la gran pantalla, així com altres creades de titols d’autor

CÒMICS I HISTORIETES GRÀFIQUES
Una mostra dividida en subcol·leccions per àrees geogràfiques amb títols de les procedències principals, com ara còmic franc-belga, (Tintin, Astèrix,..), còmic nordamericà, nacional, europeu i llatinoamericà amb reculls i àlbums d’autors.
Altres trets fan considerar subcol·leccions més específiques com el còmic de superherois, el còmic manga o fins i tot les tires còmiques amb trets especials als autors i històries.
Este texto se utiliza para dar espacio a la parte superior de la celda
ESTUDIS SOBRE EL CÒMIC
També es completa la col·lecció a la Biblioteca amb llibres destinats a l’estudi, coneixement i investigació al voltant del còmic i historieta gràfica.
Llibres sobre disseny, tècniques, estudi de personatges, crítica e interpretació, aspectes socials i exposicions.
REVISTES ELECTRÒNIQUES I CÒMIC
Un grapat de revistes ens dona accés a l’anàlisi de l’expressió artística del còmic, com element per a la reflexió sobre qualsevol aspecte del nostre moment i societat.
Altres tenen com a objectiu publicar investigacions acadèmiques sobre aspectes de l’art del còmic, definit com animació, còmic, tires, caricatures, art humorístic o dibuixos animats

Més propostes en red

Guia bibliogràfica sobre el còmic y el manga de la Biblioteca Nacional. Una introducció al món de la historieta que inclou un repàs a la seua evolució amb més de 700 títols.

Llista de podcast i programes de ràdio sobre còmic a en aquesta playlist SPOTIFY

Subscriu la llista de twitter sobre CÒMIC que el perfil de la Biblioteca @BibCraiGandia ha preparat. Al dia amb editorials, creadors, notícies i més.