Studio Ghibli

L’estreta relació que existeix entre el manga i l’anime és, ara per ara, indubtable, així com el gran desenvolupament de l’animació japonesa en els últims 50 anys. Així, sorgeixen figures com la d’Osamu Tezuka, mangaka autor de La llegenda de Son Goku, que va dissenyar i va estudiar diferents models per assolir una narració coherent dins el llenguatge cinematogràfic de l’anime.

Una indústria clarament peculiar en contraposició amb les produccions occidentals com, per exemple, les de la indústria americana Disney. S’han comparat les produccions de Miyazaki amb el cinema de l’estudi Disney en moltes ocasions, però, el tractament de les protagonistes femenines que realitza el director japonès està molt lluny del de les Princeses Disney, així com l’exquisida atenció als detalls.

Naiximent del Studio Ghibli

Però tots dos directors somiaven fer un altre tipus de produccions, històries per a tota la família. I així van néixer els estudis Ghibli en 1985. El nom Ghibli prové dels avions d’exploració que l’exèrcit italià feia servir al desert de Sàhara durant la Segona Guerra Mundial.

Si bé és cert que alguns dels films més representatius de l’estudi no es poden considerar apropiats per al públic infantil, el propi Miyazaki expressava el seu desig de crear obres en què es puguin veure reflectits en personatges que es superaven a si mateixos, enfrontant els seus problemes i el seu destí.

Mentre que en els estudis d’animació internacionals es treballava amb mitjans digitals, les creacions de Studio Ghibli eren realitzades segons el model tradicional, dibuixant sobre el paper la major part de la pel·lícula. Aquest sistema, a més de molt laboriós, és tremendament car, però d’una gran bellesa. Aquesta característica serà un continu en pràcticament tota la seva producció, fins que Goro Miyazaki, fill del fundador, es rendeix a l’animació 3D amb la pel·lícula “El turó de les roselles” (2011) i amb la recent “Earwig i la bruixa” ( 2020).

En total, Studio Ghibli ha produït 22 films per a la gran pantalla i, en l’actualitat, està treballant en un nou llargmetratge, “Com vius?“, amb estrena prevista per al 2023. A més de tota aquesta filmografia adaptada al format gran, poden comptabilitzar una gran quantitat de curts, anuncis de televisió i petites produccions la majoria de les quals es poden visionar exclusivament al Museu Ghibli, del què acaben de complir-se 20 anys, com, per exemple, “Boro, the caterpiller” (2018 ) o “Mei i el Gatitobús” (2002), seqüela de “El meu veí Totoro“. Fruit de la col·laboració de diverses productores franceses i Studio Ghibli és la pel·lícula muda “La tortuga vermella” (2016), de l’animador Michael Dudok de Wit, guanyador de l’Oscar a el curtmetratge “Father and Daughter” (2000).

La qualitat de les seves obres el va fer mereixedor de l’Óscar de l’Acadèmia per “El Viatge de Chihiro” (2001) a la millor pel·lícula d’animació, així com l’Ós d’Or al Festival de Cinema de Berlín el 2002.

Elements rellevants en la filmografia Ghibli

En pràcticament totes les produccions, però especialment en l’obra de Miyazaki, podem trobar una sèrie de característiques que es repeteixen:

– l’amor a la natura, fent-se ressò de la seva preocupació per l’ecologia amb unes interpretacions paisatgístiques fora del comú, paisatges d’espectacular bellesa que ajuden a expressar les emocions i, així, explicar la història. Trobem clars exemples en obres com “Nausicaä de la Vall del vent” o “El vent s’aixeca”;

– arguments basats en les influències de la literatura japonesa i europea, on saben combinar a la perfecció personatges reals amb éssers fantàstics, animals que parlen i altres éssers de la mitologia o de llegendes. Per exemple, l’illa de Laputa de “El Castell en el cel” està clarament inspirada en l’obra de Johnatan Switf, «El viatge de Chihiro» té alguns trets argumentals d’Alícia al País de les Meravelles o el gegantí esperit Totoro està basat en una llegenda japonesa;

– la seva passió per l’aviació. El pare i l’oncle de Miyazaki dirigien un negoci en el qual es creaven timons per als avions de guerra Zero Figther emprats per l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial i el director no deixarà d’introduir algun element en les seves pel·lícules, l’exemple més clar el trobem a “Porco Rosso“;

– el paper de la dona és molt important en qualsevol de les seves obres. Personatges marcats per una forta personalitat, joves o ancianes, però de gran coratge per enfrontar-se a les seves pròpies pors i aconseguir el que anhelen amb tot el seu cor. Miyazaki crearà un prototip de personatge femení ben diferent al de la societat japonesa de l’època, com per exemple en “Porco Rosso” (1992) o a “El Castell ambulant” (2004).

Col·lecció Ghibli

Per conèixer l’obra del Studio Ghibli, hem agrupat en els següents apartats obres relatives a la productora i especialment a un dels seus fundadors, Hayao Miyazaki, així com a la filmografia que podreu trobar al catàleg de les Biblioteques UPV. A més, una selecció d’estudis relatius al manga i a l’anime per aprofundir en les tècniques de l’animació japonesa.