En 2021 es commemora el centenari del naixement del cineasta valencià Luis García Berlanga (València, 12/06/1921 – Madrid, 13/11/2010).
Per retre-li homenatge s’ha declarat aquest 2021 com Any Berlanga, amb un seguit d’actes i homenatges reivindicatius del seu treball (exposicions, cicles de conferències i / o projeccions de les seues obres, …) iniciant-se a l’última cerimònia dels Premis Goya i allargant-se durant tot el 2022.
Dins dels homenatges i reconeixements a la seua figura s’ha aprovat que el 6 d’octubre sigui considerat, d’ara en endavant, Dia del Cinema Espanyol, coincidint amb l’últim dia del rodatge de la pel·lícula “Esta pareja feliz” (1951), el seu primer llargmetratge.
En els 50 anys en què es desenvolupa la seua carrera cinematogràfica tan sols aconsegueix completar 17 llargmetratges.
Irreverent i independent, va mantenir un pols amb la censura franquista que temia qualsevol guió que puguera arribar a les seues mans provinent del director valencià. Títols com “Los gancheros”, “A mi querida madre en el día de su santo” i “La demolición”, no van arribar a veure la llum i altres com “La vaquilla” van haver d’esperar a la democràcia per poder ser emesos. Cas curiós és el de la pel·lícula “Los jueves, milagro” en principi titulada, “Siente un pobre a su mesa”. Va ser tan qüestionada per la censura que gran part del seu guió va ser adaptat per un dels pares censors de l’època, Antonio Garau Planas, a qui el mateix Berlanga va voler nomenar com a guionista en els crèdits. S’ha arribat a dir que la censura va ser inventada especialment per a les figures de Berlanga i Bardem (Miguel Àngel Villena).
No obstant això, i malgrat la pressió que els censors exercien sobre els seus guions, tenim mostres exemplars de la seua actitud davant el règim i la seua capacitat per reflectir la “miserabilitat” de l’Espanya de postguerra. De la mà del guionista Rafael Azcona signarà obres tan rellevants en la història del cinema espanyol com “El Verdugo” o “Plácido”.
De la seua primera etapa a l’Escola de Cinema, es conserven dos dels curts que va realitzar com a pràctiques dels seus estudis: “El circo” (1947) i “Paseos sobre una guerra antigua” (1949) primera col·laboració amb el també reconegut cineasta Juan Antonio Bardem.
Una sèrie i un film per a televisió completen la seua tipologia fílmica, tancant la seua carrera amb el curt “El sueño de la maestra” (2002) en el qual es versiona a si mateix en una recreació d’una escena de “¡Bienvenido, míster Marshall!” que havia estat censurada a l’època com una mena de dolç venjança.
Una de les frases que ha acompanyat la seua obra al llarg dels anys ha estat “Imperio austrohúngaro”, tòpic a manera de fetitxe, de paraula iniciàtica amb la qual el director es sentia còmode i segur. Tant és així que s’auto-citarà fent al·lusió al llibre El último austrohúngaro: conversaciones con Berlanga d’Hidalgo i Fernández Les en la pel·lícula “Moros y cristianos” (1987).
I com a reconeixement al seu cinema esperpèntic, còmic, incisiu i amarg, capaç de mostrar la societat espanyola marcada per la postguerra, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola en la seua actualització de l’any 2020 ha incorporat el terme “berlanguiano/a” al Diccionari a l’altura d’altres adjectius com “felliniano” o “buñuelesco”.
També la nostra Universitat Politècnica de València té la sort de contar amb ell entre els seus Honoris Causa, ja que va ser investit Doctor Honoris Causa el 2 d’octubre de 1997 en un acte en el que el mateix Berlanga defineix les seues pel·lícules com “falleres, pirotècniques i rodades sobre la base de la inspiració instantània, és a dir, el pensat i fet de què ens preem”.
Com a contribució a aquest any-homenatge, des de la Biblioteca Campus Gandia – CRAI, hem seleccionat del nostre catàleg la seua filmografia, els estudis sobre la seua vida i obra i alguns articles de revista en paper i / o electrònics disponibles als nostres fons, així com una sèrie de pàgines on trobem recopilacions i informació variada al voltant de la seua repercussió en el cinema espanyol de la postguerra i la transició democràtica.
FILMOGRAFIA
4 curts, una sèrie i un llargmetratge per a la televisió i 17 llargmetratges en poc més de 50 anys, així com gran quantitat de guions inédits i versions mai acabades, formen la carrera cinematogràfica del director valencià.
Recull de la filmografia de Luis Garcia Berlanga des de:
– Polibuscador: llargmetratges i sèries de televisió
– Berlanga Film Museum: primers curtmetratges preservats.
ESTUDIS
Selecció d’estudis sobre el cinema del director Luis García Berlanga disponibles a Polibuscador, destacant especialment monografies aparegudes en aquest any del centenari. S’inclou a més, algun còmic, biografies o guió cinematogràfic.
MONOGRÀFICS DE REVISTA
Els següents títols de revista han dedicat números monogràfics a la figura de Luis Garcia Berlanga i es troben disponibles a la Biblioteca Campus Gandia:
– Especial Berlanga. Nickel Odeon: Revista trimestral de cine, nº 3, verano 1996. Reserva a Polibuscador / Consulta sumari
– Especial Luis G. Berlanga 1921-2010. Academia: revista del cine español, nº173, diciembre 2010. Reserva a Polibuscador / Consulta sumari
– Centenario Berlanga, entre lo grotesco y el humor negro. Dossier especial. Dirigido por.., nº517, mayo 2021. Reserva a Polibuscador / Consulta sumari
ARTICLES ELECTRÒNICS
Selecció d’articles científics en format electrònic al voltant de la filmografia i la cinematografia del director Luis García Berlanga.
CENTENARI BERLANGA
Al llarg dels anys 2021 i 2022, es commemora l’Any Berlanga amb un seguit d’activitats i iniciatives.
Per a conèixer la seua vida i trajectoria resulta imprescindible visitar:
– Berlanga Film Museum (IVC): completa recopilació de recursos, bibliografia i filmografia, entre els que destaquen testimonis, activitats i hemeroteca.
– Berlanga, por el Instituto Cervantes: biografia, premis, filmografia i bibliografia. El cineasta va cedir un llegat al Instituto Cervantes en 2008 que es va obrir el 10 de juny de 2021.
Recomanem altres activitats, exposicions que anirem actualitzant: consulta llistat ací.
CINEMA I FRANQUISME
L’obra de Berlanga és un clar exponent del cinema espanyol dels 50, influït en gran part pel neorealisme italià, però amb una personalitat genuïnament espanyola extraient de l’amarg i mordaç totes les característiques típiques i tòpiques de la societat de l’època.
Per saber més sobre les característiques de la filmografia de Luis García Berlanga recollim alguns dels materials sobre el cinema de postguerra i el franquisme i sobre el neorealisme italià i el cinema espanyol dels 50.
- Activitats, exposicions al voltant del Centenari Berlanga:
- Exposició: ¡Viva Berlanga! , al MUVIM fins el 19 de setembre. Guia de la exposició ¡Viva Berlanga!
- Exposició de fotografia: Berlanga por El Flaco, al MUVIM fins el 19 de setembre.
- Exposició: “Berlanguiano. Luis García Berlanga (1921-2021)” organitzada per l’Academia del Cine), es pot veure a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando fins el 5 de setembre.
- Cicle Berlanga y Fernán Gómez en diálogo: Convergencias y divergencias (Acción cultural española)
- Congrés “Mediterráneo, fiesta y carnaval. En homenaje a Luis Garcia Berlanga”, novembre 2021 organitzat per la Catedra Luis Garcia Berlanga, Universidad Cardenal Herrera CEU.
Deixeu un comentari