Es considera que el primer còmic modern és The Yellow Kid, publicació de 1895 on podem llegir textos emmarcats en el batí groc del protagonista, i que més tard evolucionarien cap a un dels senyals d’identitat d’aquest gènere: els entrepans on comptar les historietes.

Popularitzats en els últims 60 anys, els formats emprats han sigut també molt variats. Des de les vinyetes publicades en els periòdics de major tirada, compilats més tard en quadern o revistes, els còmics amb una extensió mitjana fins a les publicacions majors en format lliure, denominades ja novel·les gràfiques tant per la seua extensió com pel desenvolupament dels seus arguments.

Pels seus dissenys pogueren semblar destinats al públic infantil: els TBO espanyols, les creacions d’Ibáñez o les vinyetes de Schulz o Quino… No obstant això, el concepte de novel·la gràfica ha superat aquesta visió infantil per a arribar a un públic adult que demanda major diversitat d’estils i formats, com, per exemple, els manga per a adults japonesos, les sèries nord-americanes com, per exemple, Sandman o Watchmen. Ben conegudes són també la tipologia de superherois, com Marvel, o la dels àlbums, destacant la franc-belga amb exemples com Tintin o Astérix el Gal, o la mítica sèrie del Curt Maltès, un altre dels exponents del còmic europeu contemporani.

Són infinitat els historietistes que han revolucionat aquest denominat “novè art”, destacant per la seua evolució i el seu estudi constant, el nord-americà Will Eisner, que va encunyar el terme narració gràfica.

La crítica política, la sàtira, l’humor… maneres de comptar i arribar al públic a través d’una evolució en la narrativa: el dibuix, el guió, la composició, tot ajuda a dotar a la història d’un sentit narratiu.

Però a les Biblioteques de la Universitat Politècnica hi podem accedir a gran quantitat de títols i molt de material si usem el nostre POLIBUSCADOR.UPV.ES i és a través d’ell en COL·LECCIONS on el posarem a l’abast tota mena de material per a fer rellevant la importància del còmic i la historieta gràfica.

Un grapat de raons justifiquen la presència de còmic en la Biblioteca Universitària (Gallo León, J.P, 2017): estudi del gènere en sí mateix, pels seus valors artístics i literaris, estudi de la cultura popular com a reflex de la seua producció, aprenentatge de tècniques de disseny gràfic i i·lustració, etc. Tanmateix hi podem afegir raons extres de les purament acadèmiques: per atraure lectors, per a l’oci i fins i tot per a la formació en competències visuals a l’enllaçar dibuix i paraula.

Ací al Campus de Gandia és especialment recomanable per a estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual, en assignatures com: Introduc. al Guion: Guión Técnico y Storyboard